Quina semaneta ... si, si, si! Com tot segueixi igual, arribaré al IronCat a plenes condicions. Estic molt animat la veritat, a mes, les sensacions que tinc són molt bones, per lo que ara toca seguir amb la mateixa dedicació i no perdre el nord!
Les meves monótones sessions de peses, cada vegada se'm fan mes pesades, la veritat. Però sé que no les puc deixar, pq amb elles, en prou feina perdo tò muscular ... a mes, així aprofito per repasar les lagartas del Gimnas! jejeje!
Tema cursa a peu, la veritat es que estic flipant, pq, tot i que el Pedrito el tinc "desaparecido en combate" per una petita fisura al peu, em sento motivat per sortir a fer les series i els Fartleks sol... encara que de totes maneres, sortir acompanyat es moooooolt millor. Dijous per exemple, 50' a muerte amb en Xavi Peña, Victor Picalló, i Toni Sendra... Madre Miaaaaaaaaa! Quins pals, quina agonia... quin gust de sang a la boca... com mola! Estic malalt! jur jur jur!
Dissabte va tocar BC i per fi, vaig tornar a sortir amb en Carles Garriga i amb en Valentino... Ja no recordava que, a aquests dos figures només els hi mola anar cara amunt ... Joder! El sifón de Mura, Coll d'Estanalles, Granera... ai quin mal de cames! En fi... es la única manera, o sigui que, ... A PATIR!!!
Després de moooolts mesos, el diumenge em vaig dignar a sortir amb els meus amics del Tot Bici, que feien una sortida pel Montseny en BTT. El tema era, sortir d'Arbucies i arribar a un punt mig de la carretera que va cap a Santa Fe del Montseny. 19 Km cap amunt per una pista i 14 Km cap avall per una trialera.
Els primers 19 Km, sense complicacions, patint a muerte (pq jo cara amunt no vaig, ni aniré mai), pero sense cap cosa a destacar, a banda de una agradable conversa amb en Pie Chapa - Toni Mateos-.
La baixada ja va ser una altra cosa ... en fi que un se les donava de John Tomac (destacat Btt'ero dels anys 90), i només començar la trialera vaig deixar les dents clavades a un àrbre, i part de la rotula a la única pedra que hi havia en la primera baixadeta. En fi, com que sabia que després de la primera ostia, venia la segona, vaig optar per deixar la trialera pels experts, i tornar a la pista, per fer-la aquest cop de baixada.
En fi... allà estem! A tope! I'm coming back!
Salut!
Les meves monótones sessions de peses, cada vegada se'm fan mes pesades, la veritat. Però sé que no les puc deixar, pq amb elles, en prou feina perdo tò muscular ... a mes, així aprofito per repasar les lagartas del Gimnas! jejeje!
Tema cursa a peu, la veritat es que estic flipant, pq, tot i que el Pedrito el tinc "desaparecido en combate" per una petita fisura al peu, em sento motivat per sortir a fer les series i els Fartleks sol... encara que de totes maneres, sortir acompanyat es moooooolt millor. Dijous per exemple, 50' a muerte amb en Xavi Peña, Victor Picalló, i Toni Sendra... Madre Miaaaaaaaaa! Quins pals, quina agonia... quin gust de sang a la boca... com mola! Estic malalt! jur jur jur!
Dissabte va tocar BC i per fi, vaig tornar a sortir amb en Carles Garriga i amb en Valentino... Ja no recordava que, a aquests dos figures només els hi mola anar cara amunt ... Joder! El sifón de Mura, Coll d'Estanalles, Granera... ai quin mal de cames! En fi... es la única manera, o sigui que, ... A PATIR!!!
Després de moooolts mesos, el diumenge em vaig dignar a sortir amb els meus amics del Tot Bici, que feien una sortida pel Montseny en BTT. El tema era, sortir d'Arbucies i arribar a un punt mig de la carretera que va cap a Santa Fe del Montseny. 19 Km cap amunt per una pista i 14 Km cap avall per una trialera.
Els primers 19 Km, sense complicacions, patint a muerte (pq jo cara amunt no vaig, ni aniré mai), pero sense cap cosa a destacar, a banda de una agradable conversa amb en Pie Chapa - Toni Mateos-.
La baixada ja va ser una altra cosa ... en fi que un se les donava de John Tomac (destacat Btt'ero dels anys 90), i només començar la trialera vaig deixar les dents clavades a un àrbre, i part de la rotula a la única pedra que hi havia en la primera baixadeta. En fi, com que sabia que després de la primera ostia, venia la segona, vaig optar per deixar la trialera pels experts, i tornar a la pista, per fer-la aquest cop de baixada.
En fi... allà estem! A tope! I'm coming back!
Salut!
