27 abril 2007

al filo del ... ACOPLE

----------------------------------------------------------------------------------
CATALÀ I CASTELLÀ (Un poco mas abajo)
----------------------------------------------------------------------------------


Manquen 4 dies. Ara, i sempre és així, és quan mes dubtes tens. Hauré entrenat prou? Podré sortir de l’aigua en condicions? 180 km en bici.. pufff! No se si els aguantaré … 42 km a peu? Mare meva .. he fet poc volum a peu. MAMA PORRRRRR!

Doncs així estic jo … cagat, amb dubtes existencials, sabent que he entrenat poc i malament i que el dissabte les passaré com sempre... PUTES!

A més, com sempre, estic de mala sort. Sóc gafe, i amb això no hi ha res a fer. Però en certa manera es culpa meva. Tinc la Specialized Transition a casa i no la podré fer servir. Un altre any que la mega-bici es quedarà a casa. Us preguntareu pq, i es que en tota la província de Barcelona no hi ha existències de les palanques de canvi DurAce per instal•lar a la punta del acople. “Hay que joderse”.




La veritat es que estic bastant nerviós, i encara que és això es normal, hauria de començar a relaxar-me. Total, per bé o per malament, està ja tot fet, i aquests 4 dies que em queden no puc fer res per millorar el meu estat de forma. Bé, si puc fer alguna cosa ara, es cagar-la i en això soc especialista.

Ara es temps de descansar, de menjar bé, de fer una carrega d’Hidrats important, i d’entrenament res que passi de la hora i mitja. Amb això farem un bon “tappering”, però el subconscient es molt cabró i estic segur que em demanarà mes i mes... m’hauré de frenar! Podré?

El planning de la cursa serà el següent:
1/Natació: Alegre però sense fer alardes, que la cosa no esta per tirar coets. Encara que, segurament es el sector que porto millor (amb això vull dir que l’acabaré sense problemes), no puc sortir a retxinar-me perquè sinó, als següents sectors pillaré com un malalt.

2/Bici: La Bici serà prudent. Tot i que el circuit es molt favorable per les meves condicions, aquest any no he fet els deures i com em passi una miqueta, ho puc pagar molt car. Si baixo de les 6h i estic sencer, em puc donar per content.

3/Córrer a peu: Sense cap expectativa. Que sigui el que Deu vulgui.

Divendres a mitja tarda en Bernat i jo, baixarem cap a la Catalunya insòlita. Us mantindrem en contacte.

Per cert, si hi ha algun interessat a baixar i no sap on dormir, a naltros ens sobren dos llits. Com mes serem, mes barat ens sortirà.

ALEA JACTA EST i que sigui el que Deu vulgui!


----------------------------------------------------------------------------------

Faltan 4 días. Ahora, y siempre es así, es cuando mas dudas tienes. Habré entrenado bastante? Podré salir del agua en condiciones? 180 km en bici.. pufff! No se si los aguantaré ? 42 km a pie? Madre mía .. he hecho poco volumen a pie. MAMA MIEDOOOOOOO!

Pues así estoy yo, cagado, con dudas existenciales, sabiendo que he entrenado poco y mal, y que el sábado las pasaré como siempre... PUTAS!

Además, como siempre, estoy de mala suerte. Soy gafe, y con esto no hay nada a hacer. Pero en cierta manera es culpa mía. Tengo la Specialized Transition en casa y no la podré usar. Otro año que la mega-bici se quedará en casa. Os preguntaréis pq, y es que en toda la provincia de Barcelona no hay existencias de las palancas de cambio DurAce para instalar en la punta del acople. Hay que joderse?




La verdad se que estoy bastante nervioso, y aunque es esto es normal, tendría que empezar a relajarme. Total, por bien o por mal, está ya todo hecho, y estos 4 días que me quedan no puedo hacer nada para mejorar mi estado de forma. Bien, si puedo hacer algo ahora, es cagarla y en esto soy especialista.

Ahora es tiempo de descansar, de comer bien, de hacer una carga de Hidratos importante, y de entrenamiento nada que pase de la hora y media. Con esto haremos un buen tappering, pero el subconsciente es muy cabrón y estoy seguro que me pedirá mas y mas... me tendré que frenar! Podré?

El planning de la carrera será el siguiente:
1/Natación: Alegre pero sin hacer alardes, que la cosa no esta para tirar cohetes. Aunque, seguramente se el sector que llevo mejor (con esto quiero decir que lo acabaré sin problemas), no puedo salir a tope porque sino, en los siguientes sectores pillaré como un perro.

2/Bici: La Bici será prudente. A pesar de que el circuito me es favorable por mis condiciones, este año no he hecho los deberes y como me pase un poquitin, lo puedo pagar muy caro. Si bajo de las 6h y estoy entero, me puedo dar con un canto en los dientes.

3/Correr a pie: Sin ninguna expectativa. Que sea lo que Dios quiera.

Viernes a media tarde Bernat y yo, bajaremos hacia la Catalunya insólita. Os mantendremos en contacto.

Por cierto, si hay algún interesado a bajar y no sabe donde dormir, a nosotros nos sobran dos camas. Como mas seamos, mes barato nos saldrá.

ALEA JACTA EST y que sea lo que Dios quiera!


26 abril 2007

El DIAGNOSTIC

El estudio identifica moderados cambios osteodegenerativos a nivel de articulación astrágalo-escafoidea.
No se identifica liquido articular.
Se identifica con normalidad los fascículos peroneo-astragalino, peroneo-calcáneo y peroneo-astragalino posterior y ligamento colateral externo.
Ligamento deltoideo normal.
No existen alteraciones en el seno del tarso. En su interior el ligamento interóseo aparece integro.
Mínimo aumento de volumen con pérdida de la concavidad anterior del tercio distal del tendon de Aquíles, apreciandose pequeñas areas de hiperseñal en su interior que suguieren tendinosis.
No se aprecian otras alteraciones morfologicas ni cambios de señal en el restode las estructuras tendinosas en su transcurso por el tobillo.

No existen signos de coartación tarsal.
No se observan alteraciones de la fascia plantar.

Es decir ... tengo mas cuento que Calleja! Nos vemos en el IronCat!


25 abril 2007

dia 'D' hora 'H' ... estic CAGAT!

----------------------------------------------------------------------------------
CATALÀ I CASTELLÀ (Un poco mas abajo)
----------------------------------------------------------------------------------

Vatxa semaneta que he tingut... tot bata blanca! Quin pal, quin mal carme, quina manera de perdre el temps ... això d'anar d'hospitals és una merda, però es tenia que fer.

Dimecres vaig anar al Ortopeda, un tio molt trempat qué, quan va veure les plantilles que portava, em va mirar amb una cara de ... "vaya mierda plantilla llevas". En fi, ara estic esperant que em truqui per que em doni les noves. De totes maneres, he de dir, que les que portava fins ara, no m'anaven gens malament. Bé, diguem que el genoll esquerra que sempre es queixava, va deixar de fer-ho amb aquestes plantilles. A veure que passa amb les noves!

Dijous va caure la Resononacia a la clínica St Jordi a St Andreu. Avui vaig a buscar els resultats amb l'analisi del radioleg. Avui mateix sense perdre ni un instant, un cop tingui els resultats a les mans, aniré a veure a en Miquel Ribas, el traumatoleg, per prendre una decisió respecte l'IronCat. Sincerament, estic cagat, tinc angoixa cada vegada que penso en que em puc quedar fora. En fi, no vull precipitar els aconteixaments pq total no en treuré res de fotra'm nervios. Quina merda! Avui DIA D, les 7 de la tarda HORA H.

A nivell d'esport no es que hagi anat tot de puta mare que diguem! El mes destacable és que, els metros a la piscina segueixen caient inecsorablement, però amb la novetat de que ara, puc nedar a la piscina exterior de les Picornell. Això fa que els meus temps s'incrementin sustancialment. Joder! els putus 50 mts i la fredor de l'aigua son un handicap important. 53'08 en 3000 mts. Torno a semblar un peix pedra. Lo bo d'aquesta piscina és que et fots moreno de la ostia.

Corrent a peu, em trobo millor cada dia, i això és directament proporcional al meu dolor al tendó. S/C.

En bici, doncs bé, no se com ho definiria. El dissabte sortida amb en Marc Plans (RocaBike) i amb en Josep Mª 'Sinako' (Tot Bici-Caldes). 105 km a mitja de 30 km/h. Mitja que es va reduir força a la pujada de Caldes a St Feliu. Trossos, tenia molt bones sensacions, i trossos, on tenia les cames com pals ... tot plegat, molt extrany!

L'endemà tenia sortida "vividora" amb tota la penya de malalts aerodinamics, però altre cop els problemes estomacals em van deixar fora de combat. Una putada pq tenia ganes d'integrar-me en aquella grupeta de 25 ciclistes on hi havien en Marcel Zamora, la Pilar Hidalgo, un dels germans Juarez i tota la troupe del Lifer's. En fi, un altre dia serà.

Queda ben poca estona per anar a buscar els resultats, tinc el cor en un puny! Creuem els dits pq pugi estar el 5/05 a la linia de sortida de l'Ampolla.

ALEA JACTA EST!

----------------------------------------------------------------------------------

Vaya semanita que he tenido... todo bata blanca! Qué palo, qué mal rollo, qué manera de perder el tiempo ... esto de ir de hospitales es una mierda, pero se tenía que hacer.

Miércoles fui al Ortopeda, un tio muy majo que, cuando vio las plantillas que llevaba, me miró con una cara de ... "vaya mierda plantilla llevas". En fin, ahora estoy esperando que me llame para que me dé las nuevas. De todas maneras, tengo que decir, que las que llevaba hasta ahora, no me iban nada mal. Bien, digamos que la rodilla izquierda que siempre se quejaba, dejó de hacerlo con estas plantillas. A ver que pasa con las nuevas!

Jueves cayó la Resononacia a la clínica St Jordi en St Andreu. Hoy voy a buscar los resultados con el analisis del radiologo. Hoy mismo sin perder ni un instante, una vez tenga los resultados en las manos, iré a ver a Miquel Ribas, el traumatologo, para tomar una decisión al respecto del IronCat. Sinceramente, estoy cagado, tengo angustia cada vez que pienso en que me puedo quedar fuera. En fin, no quiero precipitar los acontecimientos pq total no sacaré nada de ponerme nervioso. Qué mierda! HOY EN DÍA D, las 7 de la tarde HORA H.

A nivel de deporte no es que haya ido todo de puta madre que digamos! Lo mas destacable es que, los metros a la piscina siguen cayendo inecsorablemente, pero con la novedad de que ahora, puedo nadar a la piscina exterior de las Picornell. Esto hace que mis tiempos se incrementen sustancialmente. Joder! los putos 50 mts y la temperatura del agua son un hándicap importante. 53'08 en 3000 *mts. Vuelvo a parecer un pez piedra. Lo bueno de esta piscina es que te pones moreno de la ostia. bronceado que te cagas!

Corriendo a pie, me encuentro mejor cada día, y esto es directamente proporcional al dolor del tendó. S/C.

En bici, pues bien, no se como lo definiría. El sábado salida con en Marc Plans (RocaBike) y con en Josep Mª 'Sinako' (Todo Bici-Caldes). 105 km a media de 30 km/h. Media que se redujo bastante en la subida de Caldes a St Feliu. Trozos, tenía muy buenas sensaciones, y trozos, donde tenía las piernas como palos ... todo ello, muy extraño!

Al dia siguiente, tenía salida "vividora" con toda la peña de enfermos aerodinamicos, pero otra vez los problemas estomacales me dejaron fuera de combate. Una putada pq tenía ganas de integrarme en aquella grupeta de 25 ciclistas donde habían Marcel Zamora, Pilar Hidalgo, uno de los hermanos Juarez y toda la troupe del Lifer's. En fin, otro día será.

Queda pocas horas para ir a buscar los resultados, tengo el corazón en un puño! Cruzamos los dedos pq pueda estar el 5/05 a la linia de salida de l'Ampolla.

ALEA JACTA EST!

18 abril 2007

Donde coño he pisao esta MIERDA!

----------------------------------------------------------------------------------
CATALÀ I CASTELLÀ (Un poco mas abajo)
----------------------------------------------------------------------------------


Vaya dies que porto, estic aburrit, depre, agobiat ... d'aquelles temporades que les males noticies venen una darrera l'altre. I jo, cor fort, collons i el que vulguis.. pero clar, tot té un limit. N'estic fins als collons... però d'estar-ne emprenyat no en treure res, ho sé, però es el que em queda, dret a queixar-me!

Per començar, la nit del dissabte/diumenge, descomposició a sak, cosa que em va anar a de puta mare per anar a la Marxa Cicloturista de Cervera... Una persona normal, sabent que no em trobava bé, s'hagues quedat a casa. Jo no! Jo cap a Lleida... evidentment, al km 40 m'havia quedat sense pilas. OUT OF ORDER. No us podeu imaginar els 40 de tornada cap al cotxe... sense aigua, sense barretes, sense res... un espectacle dantesc i patètic.

Correm un stupid vel...

Una altre es el meu tendó. Ahir dimarts, vaig anar al recuperador del H. de St Rafael. El tio es veu que sap el que fà, però ara, després d'haver passat per les mans de mitja BCN Fisioterapeuta, ja no em crec res. El tio de moment m'ha enviat a canviar les plantilles després de veure que els meus peus estan força compensats, però que hi ha una disfunció molt evident en el treball dels dits. Es a dir, els dits dels meus peus no toquen a terra MAI. I gent com jo som propensos a patir tendinitis i fascitis plantar. No em queda mes remei que fer-li confiança, com diria en Carod Rovira...

Per cert, ja que toquem el tema fisio, després de fer-me tot l'estudi biomecanic i tal, li dic..

- Com ho veus per correr una Marató d'aquí tres semanes? - el tio no em va contesar, encara el sento a riure... :((

Bé, a grans trets el problema és el dolor amb el que evidentment no puc correr, i aquest sembla que en el espai temporal de 3 semanes no marxarà, si mes no això sembla i mes havent vist els últims 4 mesos. De totes maneres el Fisio (que porta gent de la selecció española de Paralimpics) no m'ha tret el correr. Segueixo corrent pero res superior a 1h 15'...

Sempre em quedarà el circuit de 2 voltes al poble que fem amb els makines de Caldes i que aqui mateix us adjunto... agonic agonic! 2 Voltes = 13'5 km



Ah! per cert, m'oblidava de les coses bones... jejeje! Vaig fatal ostia...

Pos a la piscina de puta mare... 3000 mts en 49'-50' i les series de 200 en 2'49" que crec que per un tio com jo, futbulero tota la vida està de puta mare!

En fi... intentaré tornar a tenir el blog actualitzat mes sovint, però la feina s'em fot! Lifer? ja m'agradaria a mi!

Salut!

----------------------------------------------------------------------------------
Vaya días que llevo, estoy aburrido, depre, agobiado ... de aquellas temporadas que las malas noticias vienen una tras otra. Y yo, corazón fuerte, cojones y lo que quieras.. pero claro, todo tiene un limite. Estoy hasta los cojones... pero de estar cabreado no sacaré nada, lo sé, pero se lo que me queda, derecho a pataleta!

Para empezar, la noche del sábado/domingo, descomposición a sako, cosa que me fue a de puta madre para ir a la Marcha Cicloturista de Cervera... Una persona normal, sabiendo que no me encontraba bien, se hubiera quedado en casa. Yo no! Yo pa Lleida... evidentemente, en el km 40 me había quedado sin pilas. OUT OF ORDER. No os podéis imaginar los 40 de retorno hacia el coche... sin agua, sin barritas, sin nada... un espectáculo dantesco y patético.

Corremos un estupido velo...

Otra es mi tendón. Ayer martes, fui al recuperador del H. de St Rafael. El tio se ve que sabe lo que hace, pero ahora, después de haber pasado por las manos de media BCN Fisioterapeuta, ya no me creo nada. El tio de momento me ha enviado a cambiar las plantillas después de ver que mis pies están bastante compensados, pero que hay una disfunción muy evidente en el trabajo de los dedos. Se a decir, los dedos de mis pies no tocan a tierra NUNCA. Y gente como yo somos propensos a padecer tendinitis y fascitis plantar. No me queda mas remedio que hacerle confianza, como diría en Carod Rovira...

Por cierto, puesto que tocamos el tema fisio, después de hacerme todo el estudio biomecanico y tal, le digo..

- Cómo lo ves por correr un Maratón de aquí tres semanas? - el tio no me contesto, todavía lo oigo partirse la caja ... :((

Bien, a grandes rasgos el problema es el dolor con el que evidentemente no puedo correr, y este parece que en el espacio temporal de 3 semanes no marchará, al menos eso parece y mas habiendo visto los últimos 4 meses. De todas maneras el Fisio (que lleva a gente de la selección española de Paralimpicos) no me ha sacado el correr. Sigo corriendo pero nada superior a 1h 15'...

Siempre me quedará el circuito de 2 vueltas al pueblo que hacemos con los makinas de Caldes y que aquí mismo os adjunto... agonico agonico! 2 vueltas = 13'5 km.




Ah! por cierto, me olvidaba de las cosas buenas... jejeje! Voy fatal ostia...

Pos a la piscina de puta madre... 3000 mts en 49'-50' y las series de 200 en 2'49" que creo que para un tio como yo, futbulero toda la vida está de puta madre!

En fin... intentaré volver a tener el blog actualizado mas a menudo, pero el trabajo me jode! Lifer? ya me gustaría a mí!

Salud!

04 abril 2007

el crono está ... PARA ROMPERLO

----------------------------------------------------------------------------------
CATALÀ I CASTELLÀ (Un poco mas abajo)
----------------------------------------------------------------------------------

Hi ha el diumenge de Rams, i el diumenge de Resurrecció ... i desde aquest cap de setmana, el DIUMENGE DE CRESTES!

Que, què és una cresta? Fàcil! Què té cresta? Un pollastre, no? Doncs això... el diumenge pujant d'Arbucies cap a Sant Hilari de Sacalm, em va creixer una cresta de 2 pams... Madre del Amor Hermoso! Per fer-me una foto. Quin pollo que portava!

En fi, no precipitem aconteixaments i anem a lo primer que fa molts dies que no actualitzo el blog. A trets generals, la cosa quedaria de la seguent manera:

Dimarts vaig batre el meu record en series de 100 fent un estratosferic 1'12" i 1'14" ... sortint desde abaix ... MADRE MIAAAAAAA!

Cursa a peu, doncs una mica parada. I es que, fins que no em facin la resonancia no puc apretar gaire, i això no passarà fins al dia 19/04. De totes maneres, el fisio de l'Hospital de Sant Rafael em va dir que la cosa tenia força bona pinta! Estic esperançat!

Tema bici... Divendres vam començar amb una sortideta tranquila. Amb unes series a la Pullosa com a eix central de l'entreno.




Les sensacions després de la sortida van ser força bones. Bé, les cames una mica carregades de les series però en general, molt satisfet.

La cosa pero no va anar igual que el diumenge. La sortida va ser "una mica" mes llarga i els ports en si, també. De sortida erem, Gabri "el Enterrador", Miki "Carpas" i la Merçe Tussell (que forta està la cabrona).

A grans trets, si haguessim de definir la sortida en una frase, seria la següent:

"Pedaleamos como nunca, nos apajaramos como siempre"

i és que, el menda lerenda, en sap un munt de pillar "pajarones del mil". Bé aquí va la crònica:

La Merche i jo, vam sortir de Palau Solità i Plegamans direcció Martorelles on ens van recollir en Gabri i en Miki (dos Btt'eros del Tot Bici Caldes de Montbui i que corren Elit a Copa Catalana de BTT). Allà, vam agafar la crtra de la Roca direcció St Celoni. Tot plans, a ritme guapo, entre 34 i 41 km/h. La Merçe se les veia i se les desitjava per no perdre roda.

Però tot va acabar quan vam passar el poble de Breda (tb conegut com a Ventdelplà, famosissima serie de TV3) i vam enfilar cap Arbucies. De Breda a Arbucies, 13 km de pujada mantinguda, que es pujava força bé, i que encara podia anar mantenint la roda dels tres animalons que m'acompanyaven (bé, el podia mantenir pq ells volien, em de ser justos i "al Cesar lo que es del Cesar"). Però d'Arbucies a St Hilari, 11 km de pujada mantinguda amb desnivells que anaven del 5 al 8%, tot se'm va girar de cul... Fins i tot vaig caure de la bici, però no us ho penso explicar!

En fi, per acabar el dia, 151 km mes al sarro amb un regust agredolç a la boca. Dolç pq després de la kilometrada, estava cansat pero tampoc molt cansat, i agre, pq els ports segueixen sense ser lo meu, i això si que es una cosa, que si d'aqui dos anys marxo a Embrun amb en Gabri, hauré de millorar i molt. Haurem de seguir amb les series ... amb lo poc que m'agraden!

Aquest cap de semana també promet. Dissabte sortida llarga amb en Gabri, en Miki, la Merçe, i espero que en Josep Maria tb es pugi afegir a la festa. Diumenge, Marxa Cicloturista a Cervera. Tocaran 160 km. Espero llevar-me! jejeje!

Si algú es vol apuntar... recadet al post via Comentario!

Salut!

----------------------------------------------------------------------------------

Está el domingo de Ramos, y el domingo de Resurrección ... y desde este fin de semana, el DOMINGO DE CRESTAS!

Que, qué es una cresta? Fácil! Qué tiene cresta? Un pollo, no? Pues esto... el domingo subiendo de Arbucies hacia Sant Hilari de Sacalm, me creció una cresta de 2 palmos... Madre del Amor Hermoso! Para hacerme una foto. Qué pollo!
En fin, no precipitemos acontecimientos y vayamos a lo primero que hace muchos dias que no actualizo el blog. La cosa quedaría de la siguiente manera:

Martes batí mi record en una serie de 100 haciendo un estratosférico 1'12" y 1'14" ... saliendo desde abajo ... MADRE MIAAAAAAA!

Carrera a pie, pues un poco parada. Y se que, hasta que no me hagan la resonancia no puedo apretar mucho, y esto no pasará hasta el día 19/04. De todas maneras, el fisio del Hospital de Santo Rafael me dijo que la cosa tenía bastante buena pinta! Estoy esperanzado!

Tema bici... Viernes empezamos con una salida tranquila. Con unas series en el Coll de la Pullosa como eje central de lo entreno.



Las sensaciones después de la salida fueron bastante buenas. Bien, las piernas un poco cargadas de las series, pero en general, muy satisfecho.

La cosa, no fue igual que el domingo. La salida fue "un poco" mas larga y los puertos en si, también. Eramos, Gabri "el Enterrador", Miki "Carpas" y la Merçe Tussell (que fuerte está la cabrona).

A grandes rasgos, si hubiéramos de definir la salida en una frase, sería la siguiente:

"Pedaleamos como nunca, nos apajaramos como siempre"

y es que el menda lerenda, sabe un montón de pillar unos "pajarones del mil". Bien aquí va la crónica:

Merche (Massi) y yo, salimos de Palau Solità y Plegamans dirección Martorelles donde nos recogieron Gabri y Miki (dos Btt'eros del Tot Bici Caldes de Montbui y que corren Élite a Copa Catalana de BTT). Allá, cogimos la crtra de la Roca dirección St Celoni. Todo planos, a ritmo guapo, entre 34 y 41 km/h. Merçe se las veía y se las deseaba para no perder rueda.

Pero todo acabó cuando pasamos el pueblo de Breda (tb conocido como Ventdelplà, famosísima serie de TV3) y empezamos a subir dirección Arbucies. De Breda a Arbucies, 13 km de subida mantenida, que se subía bastante bien, y que todavía podía ir manteniendo la rueda de los tres animalitos que me acompañaban (bien, lo podía mantener pq ellos querían, hemos de ser justos y "al Cesar lo que se del Cesar"). Pero de Arbucies a St Hilari, 11 km de subida mantenida con desniveles que iban del 5 al 8%, todo se me giró de culo... Incluso caí de la bici, pero no os lo pienso explicar!

En fin, para acabar el día, 151 km mas acumulados y con una sensación agridulce en la boca. Dulce pq después de la kilometrada, estaba cansado pero tampoco muy cansado, y agrio, pq los puertos siguen sin ser lo mío, y esto si que se una cosa, que si de aquí a dos años me voy a Embrun con Gabri, tendré que mejorar y mucho. Habremos de seguir con las series ... con lo poco que me gustan!

Esta fin de semana también promete. Sábado salida larga con Gabri, Miki, Merçe, y espero que Josep Maria tb se pueda añadir a la fiesta. Domingo, Marcha Cicloturista en Cervera. Tocarán 160 km. Espero levantarme a tiempo! jejeje!

Si alguien se quiere apuntar... recadito al post vía Comentario!

Salud!

01 abril 2007

de MAL en PEOR

----------------------------------------------------------------------------------
CATALÀ I CASTELLÀ (Un poco mas abajo)
----------------------------------------------------------------------------------


Vaja semaneta de descarrega de merda!

Sincerament, no se si he acabat dilapidant les poques possibilitats que tenia de poder correr l'IRONCAT amb garanties. MERDA MERDA MERDA!

Crec que la majoria de triatletes, ens podriem encuadrar com a vigorexics, en poques paraules ... uns malalts de l'esport. I setmanes com aquesta, costen molt de païr. Les semanes de descarrega, supernecessaries pq el cos assimili totes les carreges de volum, en les que baixes el número de sessions i el nivell d'intensitat, son xunguissimes... sempre acabes pensant que, estas perdent el temps quan el que hauries d'estar fent es ..ENTRENAR!

Doncs tot i que m'ha costat un munt, això es el que he fit, fil parranda. Una sessiò diaria i a ritme suau. 2 Sessions d'Aigua, 3 de Cursa a peu i 2 dies intercalats de descans... La veritat és que em convenia, pero el resultat ha estat fatal.

Dissabte, estava força animat. Tot i que la sortida a Coll de Revell s'havia anulat i posposat pel proper dissabte per la pluja, estava emparrat en sortir a correr. Les sensacions de dijous (5 km) i divendres (11 km) havien estat bonissimes, i tenia ganes de seguir amb la progressió. Doncs res, agafo en Ramon, pujo cap a Castell i fem la habitual tirada de 14 km per muntanya fins a St Feliu. Una ruta brutal pel paissatge (prometo fotos), i molt amena, per la diferent olografia que et troves.



Arribo a St Feliu de puta mare, amb un temps de 57'30", que, pel poc que feia que tornava a la cursa a peu estava de conya. Fins aquí tot genial. La cosa es va començar a torçar a mitja tarda quan el meu PUTU TENDÓ D'AQUIL·LES es va començar a queixar. A mitja tarda, agobiat per tot, vaig trucar a un amic traumatoleg i dimecres toca resonacia magnetica per veure l'abast de la lesió. Estic realment emprenyat, i mig depre, pq no sé perquè però em temo el pitjor. De totes maneres, fins dimecres no entrarem en valoracions.

Una altre cosa que m'ha tocat la pera, és que el mateix dissabte al vespre, parlant amb uns amics de Sant Feliu, que no van mai a curses ni res, s'apuntaven al 10.000 dels bombers. I joder, entre ells, i que en Bernat tb baixava a fer de llebre de la Cris (una altre C2C), em feia moltissima il·lusió acompanyar-los. I res, em vaig haver de quedar a casa amb en Ramon... Una putada!

O sigui que, com podeu veure, ha estat una semana bastant dolenta... però res comparat a lo del pobre DANI GUZMAN 'PEGASO'. Em penso que mai la mort d'una persona que no coneixia m'havia afectat tant. Un cancer de pell s'ha emportat un dels BONS. La vida no és justa. Desde aquí, expresar el meu condol per familiars i amics ... NO ÉS JUST!

A la espera de temps millors, desitjar-vos molta sort i sobretot... molta SALUT a tots!

----------------------------------------------------------------------------------

Vaya semanita de descarga de mierda!

Sinceramente, no se si he acabado dilapidando las pocas posibilidades que tenía de poder correr el IRONCAT con garanties. MIERDA MIERDA MIERDA!

Creo que la mayoría de triatletas, nos podran encuadrar como vigorexicos, en pocas palabras.. unos enfermos del deporte. Y semanas como esta, cuestan mucho digerir. Las semanas de descarga, supernecesarias para que el cuerpo asimile todas las cargas de volumen, en las que bajes el número de sesiones y el nivel de intensidad, son chunguisimas... siempre acabas pensando que, estas perdiendo el tiempo cuando lo que tendrías que estar haciendo es ... ENTRENAR!

Pues a pesar de que me ha costado un montón, esto lo he hecho a rajatabla. Una sesion diaria y a ritmo suave. 2 Sesiones de Agua, 3 de carrera a pie y 2 días intercalados de descanso... La verdad es que me convenía, pero el resultado ha sido fatal.

Sábado, estaba bastante animado. A pesar de que la salida a Coll de Ravell se había anulado y pospuesto para el próximo viernes por la lluvia, estaba emparrado en salir a correr. Las sensaciones de jueves (5 km) y viernes (11 km) habían sido buenisimas, y tenía ganas de seguir con la progresión. Pues nada, cojo a Ramon, subo hacia Castellterçol y hacemos la habitual tirada de 14 km por montaña hasta St Feliu. Una ruta brutal por el paisaje (prometo fotos), y muy amena, por la diferente orografia que te encuentras.



Llego a St Feliu de puta madre, con un tiempo de 57'30", que, por el poco que hacía que volvía a la carrera a pie estaba de coña. Hasta aquí todo genial. La cosa se empezó a torcer a media tarde cuando mi PUTO TENDON de AQUILES se empezó a quejar. A media tarde, agobiado por todo, llamé a un amigo traumatologo y miércoles me hará una resonacia magnética para ver el alcance de la lesión. Estoy realmente cabreado, y medio depre, pq no sé porque pero me temo el peor. De todas maneras, hasta miércoles no entraremos en valoraciones.

Una otro cosa que me ha tocado los webs, es que el mismo sábado por la noche, hablando con unos amigos de Sant Feliu, que no van nunca a carreras ni nada, se apuntaban al 10.000 de los bomberos. Y joder, entre ellos, y que en Bernat tb iba para hacer de liebre de Cris (otra C2C), me hacía muchisima ilusión acompañarlos. Y nada, me tuve que quedar a casa con en Ramon... Una putada!

O sea que, como podéis ver, ha sido una semana bastante mala... pero nada comparado a lo del pobre DANI GUZMAN 'PEGASO'. Pienso que, nunca la muerte de una persona que no conocía me había afectado tanto. Un cancer de piel se ha llevado a uno de los BUENOS. La vida no es justa. Desde aquí, expresar mi mas sentido pesame a los familiares y amigos ... NO ES JUSTO!

A la espera de tiempos mejores, desearos mucha suerte y sobre todo... mucha SALUD a todos!