01 abril 2007

de MAL en PEOR

----------------------------------------------------------------------------------
CATALÀ I CASTELLÀ (Un poco mas abajo)
----------------------------------------------------------------------------------


Vaja semaneta de descarrega de merda!

Sincerament, no se si he acabat dilapidant les poques possibilitats que tenia de poder correr l'IRONCAT amb garanties. MERDA MERDA MERDA!

Crec que la majoria de triatletes, ens podriem encuadrar com a vigorexics, en poques paraules ... uns malalts de l'esport. I setmanes com aquesta, costen molt de païr. Les semanes de descarrega, supernecessaries pq el cos assimili totes les carreges de volum, en les que baixes el número de sessions i el nivell d'intensitat, son xunguissimes... sempre acabes pensant que, estas perdent el temps quan el que hauries d'estar fent es ..ENTRENAR!

Doncs tot i que m'ha costat un munt, això es el que he fit, fil parranda. Una sessiò diaria i a ritme suau. 2 Sessions d'Aigua, 3 de Cursa a peu i 2 dies intercalats de descans... La veritat és que em convenia, pero el resultat ha estat fatal.

Dissabte, estava força animat. Tot i que la sortida a Coll de Revell s'havia anulat i posposat pel proper dissabte per la pluja, estava emparrat en sortir a correr. Les sensacions de dijous (5 km) i divendres (11 km) havien estat bonissimes, i tenia ganes de seguir amb la progressió. Doncs res, agafo en Ramon, pujo cap a Castell i fem la habitual tirada de 14 km per muntanya fins a St Feliu. Una ruta brutal pel paissatge (prometo fotos), i molt amena, per la diferent olografia que et troves.



Arribo a St Feliu de puta mare, amb un temps de 57'30", que, pel poc que feia que tornava a la cursa a peu estava de conya. Fins aquí tot genial. La cosa es va començar a torçar a mitja tarda quan el meu PUTU TENDÓ D'AQUIL·LES es va començar a queixar. A mitja tarda, agobiat per tot, vaig trucar a un amic traumatoleg i dimecres toca resonacia magnetica per veure l'abast de la lesió. Estic realment emprenyat, i mig depre, pq no sé perquè però em temo el pitjor. De totes maneres, fins dimecres no entrarem en valoracions.

Una altre cosa que m'ha tocat la pera, és que el mateix dissabte al vespre, parlant amb uns amics de Sant Feliu, que no van mai a curses ni res, s'apuntaven al 10.000 dels bombers. I joder, entre ells, i que en Bernat tb baixava a fer de llebre de la Cris (una altre C2C), em feia moltissima il·lusió acompanyar-los. I res, em vaig haver de quedar a casa amb en Ramon... Una putada!

O sigui que, com podeu veure, ha estat una semana bastant dolenta... però res comparat a lo del pobre DANI GUZMAN 'PEGASO'. Em penso que mai la mort d'una persona que no coneixia m'havia afectat tant. Un cancer de pell s'ha emportat un dels BONS. La vida no és justa. Desde aquí, expresar el meu condol per familiars i amics ... NO ÉS JUST!

A la espera de temps millors, desitjar-vos molta sort i sobretot... molta SALUT a tots!

----------------------------------------------------------------------------------

Vaya semanita de descarga de mierda!

Sinceramente, no se si he acabado dilapidando las pocas posibilidades que tenía de poder correr el IRONCAT con garanties. MIERDA MIERDA MIERDA!

Creo que la mayoría de triatletas, nos podran encuadrar como vigorexicos, en pocas palabras.. unos enfermos del deporte. Y semanas como esta, cuestan mucho digerir. Las semanas de descarga, supernecesarias para que el cuerpo asimile todas las cargas de volumen, en las que bajes el número de sesiones y el nivel de intensidad, son chunguisimas... siempre acabas pensando que, estas perdiendo el tiempo cuando lo que tendrías que estar haciendo es ... ENTRENAR!

Pues a pesar de que me ha costado un montón, esto lo he hecho a rajatabla. Una sesion diaria y a ritmo suave. 2 Sesiones de Agua, 3 de carrera a pie y 2 días intercalados de descanso... La verdad es que me convenía, pero el resultado ha sido fatal.

Sábado, estaba bastante animado. A pesar de que la salida a Coll de Ravell se había anulado y pospuesto para el próximo viernes por la lluvia, estaba emparrado en salir a correr. Las sensaciones de jueves (5 km) y viernes (11 km) habían sido buenisimas, y tenía ganas de seguir con la progresión. Pues nada, cojo a Ramon, subo hacia Castellterçol y hacemos la habitual tirada de 14 km por montaña hasta St Feliu. Una ruta brutal por el paisaje (prometo fotos), y muy amena, por la diferente orografia que te encuentras.



Llego a St Feliu de puta madre, con un tiempo de 57'30", que, por el poco que hacía que volvía a la carrera a pie estaba de coña. Hasta aquí todo genial. La cosa se empezó a torcer a media tarde cuando mi PUTO TENDON de AQUILES se empezó a quejar. A media tarde, agobiado por todo, llamé a un amigo traumatologo y miércoles me hará una resonacia magnética para ver el alcance de la lesión. Estoy realmente cabreado, y medio depre, pq no sé porque pero me temo el peor. De todas maneras, hasta miércoles no entraremos en valoraciones.

Una otro cosa que me ha tocado los webs, es que el mismo sábado por la noche, hablando con unos amigos de Sant Feliu, que no van nunca a carreras ni nada, se apuntaban al 10.000 de los bomberos. Y joder, entre ellos, y que en Bernat tb iba para hacer de liebre de Cris (otra C2C), me hacía muchisima ilusión acompañarlos. Y nada, me tuve que quedar a casa con en Ramon... Una putada!

O sea que, como podéis ver, ha sido una semana bastante mala... pero nada comparado a lo del pobre DANI GUZMAN 'PEGASO'. Pienso que, nunca la muerte de una persona que no conocía me había afectado tanto. Un cancer de piel se ha llevado a uno de los BUENOS. La vida no es justa. Desde aquí, expresar mi mas sentido pesame a los familiares y amigos ... NO ES JUSTO!

A la espera de tiempos mejores, desearos mucha suerte y sobre todo... mucha SALUD a todos!

19 comentarios:

BERNAT TERESA dijo...

Kel, no li donis mes voltes a Ironcat. tens nivell per arribar i acabar-ho sense entrenar gaire la cursa a peu. Ja ho vas fer l'altre vegada. L'unic que faras es ficar-te mes pressio. T'ho diu un tio que no surt d'una i es fica en tres.
recupera el tendo i entrena molta piscina i bici mentre tant, que aixo ja et possa a to i si sona la flauta, i nomes quan estiguis al 100%, comença a correr.
C2C a tope, i mira el costat possitiu de les coses, avui la Chris no t'ha fotut una pallisa
;-)
See you soon

Angel Salgado dijo...

Anims nen!!! Va que ara ja esta fet si has de descansar fes-ho, perque sera pitjor! t'ho diu un que s'arrosefara a la cursa per culpa del maleït peu. Va bici i piscina que es el que toca!!!

xavidal dijo...

Vinga, con diu Bernat no li dones moltes voltes, espera primer a vore com surt la resonancia, i despres a valorar lo que es mijor.
I molta paciencia les coses venen com venen, va anim, i a esperar que no siga gran cosa.
Salutacions!!!

TRI-CAS dijo...

Kel, estoy deacuerdo con el resto de compañeros, no te agobies y despacito.
Como dice bernat tienes nivel para terminar sin problemas lo de ganarlo dejalo para otro año!!!!
Anims company!!!
A mort i C2C!!!!

keLermAn dijo...

Gracies comapnys, fins dimecres no decidiré res, a veure que diu la resonancia... jo de moment estic molt agobiat amb el tema... ja veurem que passa!

Salut!

BERNAT TERESA dijo...

Aixi m'agrada que penseu com jo!!!!
jejejejeejeje.

Kel fes-me un truc quan deixis de fer el gamberro. On estaras fica't???? ayyyy les dones que et porten pel cami dolent!!!!!

C2C

xavigon dijo...

Anims Kel, tu tens qualitat de sobres per acabar l'IronCat i molt mes, no li donis voltes al coco i fes piscina i bici, has fet mai aquarunning?????

Anims

stani dijo...

Muy bien, campeón.......

Anónimo dijo...

kel,menos la muerte todo tiene solucion!!
Como le dije a angel es mejor q os haya pasado ahora, q en la carrera o justo antes.
Yo no he parado de lesionarme y esto me ha servido para saber donde estan mis limitaciones,pero para no olvidar donde estan mis metas.
A por ello campeón!!!

Ruth Gómez Álvarez dijo...

Aunque te lo digan todos y a ti, no te sirva de mucho: no te agobies...
A ver el miercoles que dice la resonancia.
Ramon te agradece que estes con él!! daos un paseito tranquilo.

Anónimo dijo...

Vingui Kel a aixecar aquest ànim, crec que ara per ara no has de donar res per vençut...

sermor dijo...

Ánimo hombre, esperemos que no sea nada.

Ishtar dijo...

Venga, vaaaaa, arriba ese ánimo, hombre!!. Descansa, ponte hielito, baños de contraste, Traumeel y todo lo que encuentres y espera a ver los resultados. Mientras tanto ya sabes que puedes seguir metiendo caña a la natación y a la bici... es una de las cosas grandes de este deporte, que casi siempre puedes hacer algo :-).

Besicos!

226 dijo...

Tranqui!!!!!!!!!!

robert mayoral dijo...

no valen excuses! et vull veure a la sortida de l'Ironcat!!!
setmanes de descàrrega??? què és això??? si una semana es fa cent la següent ha de ser de 200, això va així....
salut i cuidat.

Mabel dijo...

Vaya putita semanita, creo que el bajón es generalizado, pero tenemos que mirar hacia delante, aunque de momento no veamos mucho horizonte jeje. Todo saldrá bien. Ánimo Kel

Dani_ironmandream dijo...

No te preocupes, que lo de la lesión se pasa. Yo estuve con el aquiles casi un año y al final ya es historia.

Ánimo!

Dani

Carles B. dijo...

kel!!!! no ens abandonis!!!!

Massa dies sense saber de tu!!!!

Ruth Gómez Álvarez dijo...

¿Como va ese tendon? mejor??? animo!!!