10 febrero 2008

Blanco y... NEGRO

-----------------------------------------------------------------------------------
CATALÀ I CASTELLÀ (Un poco mas abajo)
----------------------------------------------------------------------------------


Cap de setmana d'extrems. I dic això per que tot seguit us ensenyo com va començar el dissabte i com el vaig acabar. Peró abans de que prengueu conclusions incorrectes, deixeu-me que us expliqui...

Dissabte per fi, vaig estrenar la meva cabra ...



A banda de que vaig punxar, cosa molt extranya en mi pq jo no punxo quasi be mai (és el que te inflar a 9 kg), la sortida va ser brutal. A l'alçada de Montcada, es va afegir el nostre bon amic Karpas que es va encarregar d'endurir la sortida a base de be, i tot i que ell només havia de fer una horeta, va acabar-ne fent 4... Com està el tio de fort. En els plans, en Karpas, en Ferran E., en Sinako i jo vam anar donant algun relleu, però el forn no estava per osties, i quan en Karpas tensava la corda, tots treiem el "soplete" per aguantar la puta roda... Tot i que vaig se previsor i la pujada de la Vallensana me la vaig prendre amb la calma, a Arenys les cames les tenia que semblaven botifarres ... que Cabron!

KrestaMan va apareixer aquest cop a l'alçada de Vallgorgina quan pujavem Collsacreu. Allà en Xavi, va matar el llop (treure les papes, pels que no estan familiaritzats amb el llenguatge de St Feliu de Codines)...

Doncs res, vam arribar a Palau, que jo ja veia estrelles, angelets i algun que altre ocellet voltant pel meu cap, i els sintomes de kresta s'estaven fent evidents. Sort que com la última vegada tenia un PowerGel que em va fer la tornada de Palau a Caldes mes suau... per dir-ho d'alguna manera.

Només arribar a casa, dutxa, dinar, vaig agafar la moto i cap a casa d'en Sinako a buscar-lo per anar a Malgrat de Mar (el cul del mon, sempre depen desde on es miri.. clar). El nanu s'ha comprat una amoto, i juntament amb el seu cunyat, la vam anar a buscar. Una XTx ben xula...



Vaig arribar a casa a les 8 del vespre, cansat, amb un fred al cos de nassos i amb una gana de la ostia. Em vaig acabar la pasta que havia deixat al migdia, vaig passar per la dutxa i me'n vaig anar a casa del meu bon amic Albert. La festa de disfresses de St Feliu començava a les 10 i no es podia arribar tard a la cita.

Allà la mare de l'Albert, la mare d'en Jou i la Eva em van fer un restyling facial i corporal. El resultat final, aquest mateix... jiji!



En fi, si es que ja ho dic jo... que me quiero salir, pero es que el lado oscuro me llama! aissssssss! Vaya risas, vaya pintas ... si es que som el que no hi ha.. de totes maneres dissabte van caure 125km, que aquests ja no me'ls treu ningú.



Salutris!

----------------------------------------------------------------------------------

Fin de semana de extremos. Os lo digo, porque os enseño como empecé el sábado y como lo acabé. Pero antes de que toméis conclusiones incorrectas, dejadme que os explique...

Sábado por fin, estrené mi cabra ...



A banda de que pinché, cosa muy extraña en mí pq yo no pincho casi be nunca (es lo que té hinchar a 9 kg), la salida fue brutal. A la altura de Montcada, se añadió nuestro buen amigo Karpas que se encargó de endurecer la salida a base de bien, y a pesar de que él sólo tenía que hacer una horita, acabó haciendo 4... Cómo está el tio de fuerte. En los planos, Karpas, Ferran E., Sinako y yo fuimos dando algún relevo, pero el horno no estaba por ostios, y cuando en Karpas tensaba la cuerda, todos sacabamos el "soplete" para aguantar la puta rueda... A pesar de que fui se previsor y la subida de la Vallensana me la tomé con la calma, en Arenys las piernas las tenía que parecían salsichones ... que Cabron!

KrestaMan va apareció esta vez a la alzada de Vallgorgina cuando subiamos Collsacreu. Allí Xavi, saco las papas ...

Pues nada, llegamos a Palau, que yo ya veía estrellas, angelitos y algún que otro pajarito revoloteando por mi cabeza, y los sintomes de kresta se estaban haciendo evidentes. Suerte que, como la última vez, tenía un PowerGel que me hizo el retorno de Palau a Caldes mes suave... para decirlo de alguna manera.

Sólo llegar a casa, ducha, comer, cogí la moto y hacia casa de Sinako a buscarlo para ir a Arenys de Mar (el culo del mundo, siempre dependieno desde donde se mire.. claro). El xaval se ha comprado una amoto, y junto a su cuñado, la fuimos a buscar. Una XTx bien xula...



Llegué a casa a las 8 de la tarde, cansado, con un frío al cuerpo de narices y con un hambre de la ostia. Me acabé la pasta que había dejado al mediodía, pasé por la ducha y me fui a casa de mi buen amigo Albert. La fiesta de disfraces de St Feliu empezaba a las 10 y no se podía llegar tarde a la cita.

Allí la madre de Albert, la madre de en Jou y Eva me hicieron un restyling facial y corporal. El resultado final, este mismo... jiji!



En fin, si se que ya lo digo yo... que me quiero salir, pero es que el lado oscuro me llama! aissssssss! Vaya risas, vaya pintas ... si se que somos lo que no hay.. de todas maneras sábado cayeron 125km, que estos ya no me los saca nadie.



Salutris!


05 febrero 2008

se VENDEN

Campagnolo Bora Ultra.



Las ruedas tienen 2 salidas. El interesado, se las vende porque el equipo le ha puesto bici nueva ... enterita. Y es que los hay con suerte!

Si alguien esta interesado, que me deje un comentario o me mande un mail a kel53x11@gmail.com

Saludos!

01 febrero 2008

por fin ... VIERNES!

----------------------------------------------------------------------------------
CATALÀ I CASTELLÀ (Un poco mas abajo)
----------------------------------------------------------------------------------

Quin cap de setmana que ens espera a tots… per començar és Carnestoltes, però millor no tocar el tema festa, perquè em desvio de la ruta marcada. El diumenge hi ha la mitja de Granollers, on molts triatletes que volten per la Blogosfera s’hi deixaran caure (Robert, Joan Marc, keVin, els Raspas, etc etc etc ...), per comprovar com responen les seves cames. També hi ha el Duatló per equips que organitza el club de Gladiadors del Prat de Llobregat, amb una cartellera important de triatletes, Carles Gil, Marcel Zamora, Carles Bou, Sílvia Tremoleda, Carme Tort, com a primeres espases dels seus respectius clubs... la cosa promet, la temporada comença a arrencar, i la penya està motivadíssima.

Jo, de moment, el tema competir el tinc una mica aparcat. Sóc competitiu en essència, no m’agrada perdre ni jugant a bales, per lo que no tronaré al “ruedo” fins que el meu estat de forma passi de deplorable a acceptable.

De moment he aconseguit sortir de la nit, cosa que no ha estat fàcil... segueixo reprimint les ganes de “festa i jolgorio”. I això que en Jamal i en Toni no m’ho posen fàcil, però bé, amb això estic.

Dissabte, és a dir, demà, tocarà sortida Kresta-Bici. 140 km planers amb començament i arribada a Caldes de Montbui, passant per la Conreria, Mataró i arribant a Tordera. Estic segur que aquest dissabte arribaré a casa, acompanyat d’un pollastre important, però, he de fer quilòmetres sigui com sigui. Veient els volums que porten els meus companys/adversaris, m’adono que he estat massa temps inactiu i ara començo a fer tard. Soc el que no hi ha... sempre igual... corre corre que me cago.

En fi, si algú passa per la carretera de Cardedeu a Granollers i veu un ciclista vestit de negre i vermell, tot llarg, i fent esses per l’arcen, segurament seré jo!

Per cert, abans d’acabar, dir-vos que, el cap de setmana següent s’està gestant una sortida en BC xula xula xula ... Sortida des de St Feliu de Codines cap a la Trona, passant per Vic, si algú es vol apuntar... ritme Bambi. La Trona es un d’aquells ports que puja, però es lo suficientment ràpid com per que un rodador com jo, disfruti de l’ascensió ... també us he de dir que l’últim cop que la vaig pujar, portava 3000 kms a les cames... i no 175 com ara, o sigui que, possiblement aquest cop no desfruitaré tant! Jeje!

Be companys, que passeu un bon cap de setmana...
Salutris!

----------------------------------------------------------------------------------

Qué fin de semana que nos espera a todos, para empezar es Carnaval, pero mejor no tocar el tema fiesta, porque me desvío de la ruta marcada. El domingo hay la media de Granollers, donde muchos triatletas que están por la Blogosfera se dejarán caer (Robert, Joan Marc, keVin, los Raspas, etc etc etc ...), para comprobar como responden sus piernas. También se celebra el Duatlon por equipos que organiza el club de Gladiadores del Prat de Llobregat, con una cartelera importante de triatletas, Carles Gil, Marcel Zamora, Carles Bou, Sílvia Tremoleda, Carme Tort, como primeras espadas de sus respectivos clubes... la cosa promete, la temporada empieza a arrancar, y la peña está motivadísima.

Yo, de momento, el tema competir lo tengo un poco aparcado. Soy competitivo en esencia, no me gusta perder ni jugando a las canicas, por lo que no volveré al “ruedo” hasta que mi estado de forma pase de deplorable a aceptable.

De momento he conseguido salir de la noche, cosa que no ha sido fácil... sigo reprimiendo las ganas de “fiesta y jolgorio”. Y eso que en Jamal y Toni no me lo ponen fácil, pero bueno, con eso estoy.

Sábado, es decir, mañana, tocará salida Kresta-Bici. 140 km planos con comienzo y llegada a Caldes de Montbui, pasando por la Conreria, Mataró y llegando a Tordera. Estoy seguro que este sábado llegaré a casa, acompañado de un pollo importante, pero, tengo que hacer kilómetros sea cómo sea. Viendo los volúmenes que llevan mis compañeros/adversarios, me doy cuenta que he estado demasiado tiempo inactivo y empiezo a llegar tarde. Soy lo peor... siempre igual... corre corre que me cago.

En fin, si alguien pasa por la carretera de Cardedeu a Granollers y ve un ciclista vestido de negro y rojo, todo largo, y haciendo esses por el arcen, seguramente seré yo!

Por cierto, antes de acabar, deciros que, para el fin de semana siguiente se está gestando una salida en BC chula chula chula ... Salida desde St Feliu de Codines hacia la Trona, pasando por Vic, si alguien se quiere apuntar... ritmo Bambi. La Trona es uno de esos puertos que sube, pero es lo suficientemente rápido como para que un rodador como yo, disfrute de la ascensión ... también os tengo que decir que la última vez que la subí, llevaba 3000 kms en las piernas... y no 175, o sea que, posiblemente esta vez no desfruité tanto! Jeje!

Bueno compañeros, que paseis un buen fin de semana...
Salutris!