Pos això, recordant a Vivien Leigh a "Allò que el vent s'endugué", "puedo prometer y prometo" que no torno a fumar ... si mes no, ho intento. :D
Aquest últim cap de setmana m'ha deixat un regust agre-dolç. Esportivament parlant no he cardat l'ou (estava previst), ja que el casament entre la Sara i en Xavi prometia una festa sonada ... i així va ser! Quin casament! quin jalar! quin pastis a les 3 xocolates! quins cubatilles! XDDD! Quina anyorança tu! ... això de tenir parenta i anar sense ella a una boda és una PUTADA. En fi, que hi farem, la tia estava a LONDON cel·lebrant el cumple de sa mare (Desde aquí molts petons Núri).
L'endema ressacon del 1000 (tb estava previst). Tot i que hi havia la pedalada Btt'era del poble, no em vaig veure en cor d'anar ... Tava per l'arrastre! La veritat es que em feia bastant mal el cap ... Vatxa, d'allò mes! En fi, estava essent un cap de setmana divertit, de colegues, de cubates pero de cop, les "risas" van deixar pas a una profunda tristor ... Un sms em comunicava la mort del pare de una de les meves millors amigues.
Coco, desde aquí una forta abraçada i un petonas! Ja saps, pel que faci falta, ok?
Avui esta essent dur, a la feina collat tota la setmana, a mes el tema fumar, que tot i que ho porto bastant bé (vatxa això crec jo!) he tingut algun moment d'ansietat ... pero res tu, endevant les atxes! Com diuen... "si hay que ir se va, pero ir pa'na es tonteria" ... pos eso, que ja que m'hi poso, ho deixo ... a veure quan aguanto!
Salut lectors!
No hay comentarios:
Publicar un comentario